Valuación d’inventaris

Tradicionalment els inventaris van ser vistos, dins de la gestió empresarial com un mal necessari per garantir la continuïtat de la producció, però la gestió empresarial actual està necessitada d’una adequada gestió i control dels inventaris, on ha de prevaler el criteri de mantenir les quantitats mínimes necessàries que garanteixin la continuïtat de tot el flux en la cadena logística que permetin absorbir l’impacte de la variabilitat i incertesa associades a l’operació, garantint la màxima satisfacció de client i la eficiència de l’entitat.

la importància d’exercir un control eficaç dels inventaris es basa en el fet que a l’tenir un bon maneig es pot donar un millor servei a el client perquè s’aconsegueix controlar comandes endarrerits o falta d’articles per la venda. Així mateix, un bon inventari significa una bona producció perquè es pot tenir disponible tota la comptabilitat d’inventaris.

La comptabilitat d’inventaris involucra dos importants aspectes:

  • El cost de l’ inventari comprat o manufacturat necessita ser determinat.
  • el dit cost és retingut en els comptes d’inventari de l’empresa fins que el producte és venut.

la valuació d’inventaris és el procés en què es selecciona i s’aplica una base específica per avaluar els inventaris en termes monetaris. A continuació es presentaran 4 mètodes de valuació d’inventaris que són els que comunament s’utilitzen en les empreses:

  • Identificació específica: cada article venut i cada unitat que queda a l’inventari estan individualment identificades
  • primeres entrades primeres sortides (PEPS) (en anglès FIFO): els primers articles a entrar a l’inventari són els primers a ser venuts (cost de vendes) o consumits (cost de producció). L’inventari final està format pels últims articles que van entrar a formar part dels inventaris.
  • Últimes entrades primeres sortides (UEPS) (en anglès LIFO): El mètode UEPS per calcular el cost de l’inventari és l’oposat de l’mètode PEPS. Els últims articles que van entrar a formar part de l’inventari són els primers a vendre o consumir-se. En aquest mètode no ha de pagar-se un material a un preu diferent sinó fins que la partida més recent d’articles s’hagi esgotat i així successivament. Si es rep en magatzem una nova partida, automàticament el cost d’aquesta partida es torna el que s’utilitza en les noves sortides.
  • Cost Mitjana: Aquest és el mètode més utilitzat per les empreses i consisteix a calcular el cost mitjà unitari dels articles.

el primer pas per poder crear una valuació d’inventaris utilitzant cost mitjà és treure el cost unitari de l’inventari final. Aquest es calcula a través del total de costos acumulats -costos totals menys l’inventari final- entre el total d’unitats equivalents. Dins dels costos estan: els de productes en procés, inventari inicial, de materials, mà d’obra, despeses de producció, i indirectes.

Aquest cost unitari es desglossa en una cèdula d’aplicació de el cost, i el cost final de l’inventari deu ser igual a el nombre total d’unitats equivalents pel cost mitjà de cada unitat. Cada vegada que s’efectuï una compra nova s’haurà de calcular el cost unitari mitjà. Aquest nou cost sorgeix de dividir el saldo monetari entre les unitats existents, per la qual cosa les sortides de l’magatzem que es realitzin després d’aquesta nova compra es valuarán a el nou cost i així successivament.

  • Els inventaris de mercaderies es poden portar tant pel sistema perpetu o pel sistema diari, en el primer, l’inventari s’afecta cada vegada que comprem i / o venem mercaderies, mentre que el segon no es registren els moviments de l’inventari sinó, que a la fi de el període comptable es procedeix a un recompte físic per calcular l’existència en el negoci.

APLICACIÓ dELS MÈTODES

Amb el següent exemple es pretén explicar l’aplicació de cada un dels mètodes per a la fixació de el cost de mercaderies en l’inventari.

Inventari inicial – Quantitat: 10 unitats – Cost unitari: $ 10.000 – Valor total: $ 100.000

Compres – Quantitat: 30 unitats – Cost unitari: $ 15.000 – Valor total: $ 450.000

Quantitat total – Quantitat: 40 unitats – Cost unitari: ?? – Valor total: $ 550.000

Vendes període – Quantitat: 35 unitats – Cost unitari: ?? – Valor total: ??

Inventari final – Quantitat: 5 unitats – Cost unitari: ?? – Valor total: ??

Mitjana ponderada

Valor total = $ 550.000 = $ 13.750Cantidad total 40

El valor mitjà de el cost per article és de $ 13.750El valor de l’inventari final = 5 Unit. * $ 13.750 = $ 68.750El inventari final queda valorat a el cost mitjà mercaderia en existència.

PEPS o FIFO

Valor de l’inventari final = 5 Unit. * $ 15.000 = $ 75.000; L’inventari final queda valorat a el cost de l’última mercaderia en existència, explicat a continuació.

Hi havia 10 unitats de $ 10.000 que van entrar primerasSe van comprar 30 unitats de $ 30.000 que van entrar segones

es van vendre 35 unitats: Primer les 10 primeres a entrar a $ 10.000, que van ser les primeres a sortir (First in, first out) Després, de la segona tanda de 30 unitats amb cost $ 15.000, es van vendre 25, quedant només 5 de aquesta tanda.

UEPS o LIFO

Valor de l’inventari final = 5 Unit. * $ 10.000 = $ 50.000; L’inventari final queda valorat a el cost de la primera mercaderia en existència, explicat a continuació.

Hi havia 10 unitats de $ 10.000 que van entrar primerasSe van comprar 30 unitats de $ 30.000 que van entrar segones

es van vendre 35 unitats: Primer es va vendre sencera la segona tanda de 30 unitats amb cost $ 15.000, perquè van ser les últimes a entrar (Last in, first out) Després, van sortir 5 de les 10 primeres a entrar a $ 10.000, sent aquestes les últimes a sortir.

COMPARACIÓ dELS MÈTODES

l’impacte de la avaluació dels inventaris a partir d’l’ús de diferents fórmules de mesurament, considerant l’increment o reducció dels preus l’impacte que té en els estats financers, també afecta els indicadors que deriven. Algunes persones consideren millor el mètode d’últimes entrades, primeres sortides (UEPS) per a l’anàlisi de rendiment, ja que presenta una millor mesura de la utilitat. Mentre que, per analitzar els actius i la posició financera, el mètode de primeres entrades primeres sortides (PEPS) és l’utilitzat.

L’aplicació de diferents tècniques per determinar el cost de l’inventari té un impacte directe en l’import reconegut com a impost als guanys durant un període comptable. En períodes on els preus s’incrementen, el mètode de primera entrada, primera sortida (PEPS), ocasiona que l’ingrés de el període sigui més gran, per tant, l’impost també ho serà, en comparació amb el mètode d’inventari mitjana ponderada. Sota l’aplicació de la tècnica identificació específica, l’import d’impostos durant un període dependrà dels inventaris que hagin estat donats de baixa en aquest període.

Per als individus de l’entitat que té la responsabilitat d’exercir com a gerents, normalment els convé reportar ingressos elevats cada període, ja que és comú que ells rebin beneficis a partir d’aquest indicador. Utilitzant la tècnica d’identificació específica, l’ingrés pot ser manipulat, per reportar ingressos elevats cada període. A contra, el mètode de primera entrada, primera sortida (PEPS) i el de cost mitjà ponderat no ofereixen aquesta llibertat, causen impactes diferents en la utilitat de el període

Els guanys pel manteniment de l’inventari en l’entitat durant períodes algunes vegades perllongats és eliminada a través de la implementació de l’mètode d’última entrada, primera sortida (UEPS).

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *