The Head And The Heart. Un directe amb cap que ens va arribar a el cor.

Encara amb la notícia fresca de l’anunci de la visita de la banda per Febrer de 2017, hem volgut recordar el que va esdevenir en el seu fugaç pas pel nostre continent fa gairebé un mes. Vam tenir la sort de veure’ls a la sala Moby Dick, ja que la capital del nostre estat va ser escollida juntament amb altres tres afortunades Hamburg, París i Londres per presentar-nos el seu flamant “Signs Of Life”. Aquesta nova gira anunciada, ja més extensa, que els torna a Europa el 2017, culmina en un final de festa que promet ser apoteòsic a la Joy Eslava madrilenya el 5 de Febrer. No creiem que sigui casualitat l’elecció del nostre país per acabar la gira després de la simbiosi i perfecta entesa que hi va haver entre artistes i públic el passat 22 de Septembre. És clar que ens han agafat un afecte especial i que no s’esperaven tan grata acollida per part d’un públic madrileny que va corejar les lletres de cada un dels temes que interpretaven de principi a fi.

14568022_10153856941742694_5057708685980811125_n

Moby Dick havia penjat el cartell de no hi ha bitllets fa ja algunes setmanes i no era d’estranyar, ja que el show era poc menors es que exclusiu i només els fans més avesats van tenir la sort de fer-se amb una entrada. La sala madrilenya està completament re-modelada amb una gran barra central que ocupa el centre de la seva pista i que permet ubicar més gent a les proximitats de l’escenari. La Moby manté aquest encant amb gust de rock greixós que ens perd. El so per contra crec que s’ha vist una mica afectat per la reestructuració. A el menys la bateria de The Head And The Heart sonava excessivament estrident i rebotava en excés per tota la sala. Tampoc va ser un fet que no ens deixés gaudir de l’brutal directe de la banda.

P1050116

El set va estar centrat principalment en la seva tall més recent, la qual venien a presentar. Fins a sis temes van arribar a sonar de la seva “Signs Of Life”. La nit va començar amb la força del “All We Ever Now” que també obre el seu nou àlbum. Al petit escenari de la Moby teníem als sis músics descarregant una fúria, compenetració i tècnica en una combinació que sembla propietat exclusiva dels grups de Seattle. Amb la meravellosa i delicada Charity Rose Thielen a les veus, violí i mini sintetitzador, uns enèrgics Jonathan Russell i Matt Gervais a les guitarres i veus principals, el ritme descomunal de el baix de Chris Zasche, amagat després d’una poblada barba, gorra de mariner inclòs i la guia màgica de la bateria de Tyler Williams juntament amb un, no menys prodigiós, teclat de Kenny Hensley. Desgraciadament no vam veure a el bo de Josiah Johnson, però les ganes que posa Matt, company sentimental de Thielen no ens van fer trobar a faltar a l’guitarrista original de la banda.

P1050032

a més de centrar-se, com hem dit en el seu treball més recent ens van obsequiar amb un total de 14 temes i van visitar el seu disc “Let ‘s Be Still” amb la cançó que li dóna nom a més d’interpretar les grans “Another Story” i “Shake”. Els altres cinc temes van ser per al seu àlbum debut que porta per títol el nom de la banda. “Lost In My Mind” és el moment del concert que tots estàvem esperant, és la cançó que els portar a la fama i tots vam cantar a pulmó obert per sorpresa i goig dels artistes que no s’esperaven aquesta rebuda en terres desconegudes fins a la data per a ells. “Ghost” és una petició de el públic que escometen com concessió amb gran plaer per part seva i enrenou de l’respectable que comença a adonar-se del especial que està sent aquest moment i de el luxe que suposa veure una bandaza d’aquest calibre en una sala tan petita. “Sounds Like Hallelujah”, “Down In The Valley” i “Rivers and Roads”, que és la cirereta que tanca la nit al bis, completen un setlist simplement colossal.

Acaben el concert confirmant que molt aviat estaran de tornada pel nostre país per donar-nos més, de fet, la notícia oficial que ens vénen a veure al febrer ia la bestreta Charity Rose Thielen, amb evidents mostres d’emoció a l’acabar el xou de Madrid.

P1050137

The Head And The Heart són una banda que arriben a tots els públics perquè la seva música, les seves melodies, la seva delicadesa està estudiada amb una precisió cirurgiana. Aquestes cançons no són fruit de composicions aleatòries, sinó d’un treballat procés d’elaboració destinat a afectar els nostres cors fins al racó més ocult dels mateixos. Arriben a l’ànima del nostre ésser per quedar-se a viure i fer-nos una mica més feliços. L’etern dilema ja plantejat per Nick Hornby està servit, però aquesta vegada ho farem com el dubte: ¿escoltem aquesta música perquè estem feliços o estem feliços perquè escoltem aquesta música?Per a mi l’ordre dels factors no altera el producte i estic desitjant que aquests sis músics tornin a apujar-se el 5 de febrer a l’escenari de la Joy. Allà estarem ! Salut !

P1050032

P1050110

P1050012

P1050137

P1050068

P1050136

P1050116

P1050120

14568022_10153856941742694_5057708685980811125_n

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *