Millora les fotos que fas amb el teu mòbil: els controls manuals explicats fàcilment

Fa uns anys era una autèntica raresa comprar un telèfon la càmera tingués controls manuals per poder afinar a l’hora de fer una foto. Però això està canviant de forma radical. A poc a poc comença a ser excepcional que un telèfon no compti amb la possibilitat de modificar els mateixos paràmetres que una càmera compacta avançada, una rèflex o una càmera sense mirall d’objectius intercanviables.

Els primers a llançar un telèfon amb controls manuals i possibilitat de gravar les fotos en format RAW (en brut, per permetre una edició més flexible que un arxiu Jpeg) va ser Nokia amb el Lumia 1040. que va marcar una fita. Però avui fins i tot telèfons molt barats compten amb aquesta funció i permeten modificar valors com els nivells d’exposició, la velocitat de el tret, la sensibilitat ISO i fins i tot la profunditat de camp. Bé sigui des de la pròpia aplicació nativa de càmera o bé mitjançant una aplicació de tercers.

Com saber si la càmera del meu telèfon té controls manuals?

Si el teu telèfon és un iPhone amb iOS a 10 o amb una versió més actual de iOS, pots utilitzar aplicacions de tercers per poder utilitzar els controls manuals. Una de les nostres favorites és Procam, que cada vegada disposa de més funcions segons va actualitzant-se. Però hi ha moltes altres que poden servir-te per disparar amb controls manuals ia més emmagatzemar-les en format RAW per editar-la amb flexibilitat. En l’iPhone oa l’ordinador.

En el cas dels telèfons Android molts compten amb la possibilitat d’usar els controls manuals des de la pròpia aplicació de cambra en algun apartat anomenat Pro o similar. Però si això no fos possible potser puguem malgrat tot utilitzar controls manuals a la cambra a l’fer la foto amb una altra app. Instruccions Camara Compatibility és una aplicació gratuïta que et indica que controls manuals es poden usar amb el teu telèfon i si permet gravar fotos en RAW. Si tal cosa és així, com per exemple succeeix amb el Google Pixel 3, només ens queda fer servir una aplicació de càmera que permeti usar controls manuals. Com Manual Camara. Ull, no d’edició fotogràfica. Aquí estem parlant de el moment de fer la foto, no d’el moment de processar-la.

Procam

l’app Procam ens indica en aquesta foto que tot i que estem fent la foto amb la manera automàtica, hi ha un problema: el cel apareix massa il·luminat.

Ramon Peco

què són els nivells d’exposició?

Hi ha tres paràmetres, que ara abordarem, que ens permeten controlar la lluminositat d’una foto: la velocitat d’obturació, la sensibilitat ISO i l’obertura de diafragma. Encara que cal dir que en la immensa majoria de telèfons aquest últim valor és fix, amb l’excepció d’alguns dels últims terminals de Samsung de gamma avançada i algun altre telèfon més. Aquests tres paràmetres influeixen en el que s’anomenen els nivells d’exposició.

A la cambra del nostre mòbil podem alterar el nivell d’exposició, la lluminositat, que per defecte capta l’terminal (una funció amb l’expliquen la immensa majoria de telèfons). Si ho fem amb valors positius (+2 EV per exemple) obtenim una imatge més lluminosa, però quan la alterem cap a valors negatius (-1 EV per exemple) obtenim una imatge més enfosquida. Si augmentem la lluminositat, la càmera disminuirà la velocitat de tret, pel que és possible que obtinguem imatges mogudes, i augmentarà la sensibilitat ISO, el que repercutirà en que la foto es vegi més pixelada. En canvi si baixem la lluminositat augmentarà la velocitat de tret, congelant l’acció, i la sensibilitat ISO disminuirà (i amb ella el nivell de soroll).

Procam

Una foto amb un valor de +1 EV apareix amb una lluminositat superior a la que en manera automàtica té les.

Ramon Peco

Què és la sensibilitat ISO?

Quan es comprava fa anys un carret, en moltes botigues preguntaven si era per fer fotos en interiors oa plena llum del dia. En funció d’això venien pel·lícula amb una sensibilitat ISO menor, per a fer fotos amb una bona lluminositat i obtenir un bon nivell de detall en les còpies, o amb una sensibilitat ISO major, que deixa veure més el “gra” de la foto però que també potencia la lluminositat. a les càmeres digitals la regla s’aplica de la mateixa manera. Però cal tenir en compte que en els telèfons mòbils no convé establir valors superiors a 400 ISO o 800 ISO (això en el millor dels casos), doncs a causa de la reduïda grandària de l’sensor d’imatge la imatge es pot veure molt perjudicada per la presència de soroll.

Una cosa que per cert alguns fabricants de telèfons intenten pal·liar donant-li a la foto un aspecte poc natural, en què el soroll és eliminat però a costa que la foto tingui un aspecte que recorda el d’una aquarel·la. Això sí, si aquest efecte aquarel·lat ens molesta sempre podem fer-les en format RAW i mantenir l’aspecte granulat. Si el blanc i negre ens atreu, aquest soroll és molt menys molest si fem servir una escala de grisos a la foto. A la fi i al el cap causa de la nostra cultura visual estem acostumats a les fotos en blanc i negre amb un gra molt visible.

Procam

Aquesta foto té un valor de 80 ISO, una sensibilitat que amb prou feines deixa veure gra a la imatge, perquè hi ha llum suficient.

Ramon Peco

Què és la velocitat d’obturació?

Els trípodes van néixer amb les primeres càmeres. La raó és molt senzilla. Les primeres càmeres de segle XIX trigaven hores a fer una foto. Per tant la càmera havia d’estar completament immòbil. Però a poc a poc va sorgir el concepte de ‘instantània’, que es deu al fet que la foto era captada en una fracció de temps inferior a un segon. De fet, durant molt temps la regla va ser que per evitar que una foto no aparegués trepidada havia de disparar amb una velocitat de 1/125. Sí, un segon dividit en 125 parts.

Però els estabilitzadors d’imatge van alterar aquesta regla. Aquests consisteixen en compensar el moviment de la nostra mà, per lleu que aquest sigui, per permetre’ns disparar sense trípode a velocitats molt lentes. Avui en alguns telèfons podem disparar a velocitats de 1/4, un quart de segon, el que no està gens malament. Encara que, ull, alguns terminals no compten amb estabilitzador d’imatge, de manera que la regla de 1/125 segueix estant vigent. Com més baix sigui el valor de la velocitat d’obturació, durant més temps entra la llum, el que ens permet evitar que hàgim de disparar amb sensibilitats ISO altes. Això sí, en el cas de voler congelar el moviment d’un objecte en funció de la velocitat a la qual es mogui aquest necessitarem disparar a velocitats de 1/250 o més.

Procam

en aquesta foto el valor de el tret és relativament alguna cosa, 1/100 perquè el nivell de lluminositat és un punt inferior a què es calcula en automàtic .

Ramon Peco

Què és la profunditat de camp i l’obertura de diafragma?

Hem deixat per al final l’obertura de diafragma perquè aquest valor en general no podem modificar-lo. Els objectius per a telèfons solen comptar només amb la possibilitat de fixar un únic valor de diafragma. El diafragma no és altra cosa que un component que va en l’objectiu i que en funció de la seva major obertura permet una major entrada de llum. Samsung a diversos dels seus models de telèfon, com el Galaxy S10, inclou per exemple un diafragma de f / 1.5. Que és un valor bastant lluminós, el que ens permet no haver de disparar a velocitats molt lentes, fins i tot de nit, ni augmentar massa la sensibilitat ISO. A l’hora de triar un mòbil hem de saber que la lluminositat de l’objectiu decreix quan aquest valor augmenta.

Per exemple, un objectiu amb una lluminositat f / 2.4, com el que fan servir les segones cambres de molts telèfons, és molt menys lluminós que un objectiu amb una lluminositat f / 1.8. Que és la lluminositat de la càmera dels iPhone XR. La profunditat de camp és l’àrea que apareix nítida a la foto. La manera retrat d’alguns telèfons intenta suplir mitjançant algoritmes l’existència d’un diafragma de lluminositat variable. I d’un sensor d’imatge més grans, encara que estalviarem explicar això per ser alguna cosa complex. Per això, trobem telèfons que a l’activar el mode retrat, ens permeten simular a l’fer la foto, o després de fer-la, el diafragma de la foto i el seu profunidad de camp. Ull, aquests algoritmes no alteren la lluminositat de la foto, com succeiria amb una càmera d’un altre tipus. Simplement alteren l’àrea que apareix nítida a la foto, per això usant-los podem reforçar la imatge d’una persona, o un objecte, desenfocant el fons.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *