Memòria Política de Mèxic


11 desembre 1855

Per la renúncia de Juan Álvarez, i per decret de la mateixa, entra en funcions el president substitut, Ignacio Comonfort, qui ocuparà el càrrec -amb aquest caràcter- fins al 30 de novembre de 1857.

Comonfort inicia el seu govern sota el lema “ordre i llibertat”, estabilitza la situació política; frena personatges com Santiago Vidaurri que tracta fer prevaler els seus interessos caciquils al nord de país; reprimeix bandes de malfactors. Impulsa obres materials com la construcció de l’ferrocarril Mèxic-Veracruz; introdueix l’enllumenat de gas a la capital. Propicia el desenvolupament de la instrucció pública; decreta la creació d’ la Biblioteca Nacional, l’Escola d’Arts i Oficis i col·legis per a pobres. Funda la direcció de pesos i mesures, adopta el sistema mètric decimal. Organitza l’exèrcit i pacifica rebel·lions d’indis al nord de país. Promulga les lleis “Juárez”, “Lerdo” i “Lafragua”, així com la Constitució de 1857. L’11 de desembre de 1857, pren possessió com a president constitucional. No obstant això, el seu propi caràcter el porta a donar-se ell mateix, un cop d’Estat. Manuel Payno, qui el va conèixer a fons ia qui ha de (Comonfort) el seu suïcidi polític, el descriu així: “és incapaç de resistir les súpliques i les bones paraules, la seva falta d’energia per negar cara a cara el que no pot concedir, el ha fet que sembla fals; conjunt de debilitat i energia, de docilitat i caprici, de benevolència i de rigor, en poques ocasions cap dels seus ministres pot dir amb veritat que el va dominar, ni cap dels seus amics que va influir en el seu caràcter de manera absoluta i decisiva. “

Doralicia Carmona: MEMÒRIA POLÍTICA DE MÈXIC.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *