Les nostres paraules: Árguma, ailaga o escaju (Ulex europeaeus)

X

Privadesa i galetes

Aquest lloc utilitza galetes. A l’continuar, acceptes el seu ús. Aconsegueix més informació; per exemple, sobre com controlar les galetes.

Entès

Anuncis

35201848_1299267390203952_6178937155448995840_o

Foto de Luis Carlos Villanueva.

Aquesta planta, plena d’espines i en plena floració ara, de la família de la ginesta, s’usava abans per encendre les cuines i per fer de llit a l’bestiar. Als animals els agrada fregar-se contra elles per lliurar-se de paparres i altres paràsits. Un cop barrejat amb la femta dels animals feia un extraordinari abonament “d’alliberament lent”, que diuen ara. També molta gent ho feia servir quan la matança de l’chon per socarrimeu.

Per Les Merindades se la coneix com ÁRGUMA o Argoma. als brots tendres se’ls anomena ROZO, i fregar a l’acció de tallar-los. Aquest frego s’usava tant per llit dels guanyats com per amarar els corrals i posteriorment fer-lo servir com a adob. També per menjar de bestiar caballar. Quan les árgumas envaïen les zones de pastura es eliminanaban a través de cremes controlades, com ens explica Alfonso Illa, Elena Camp i diversos altres informants. Aquest mateix nom és el comú a Campoo, orient de Cantàbria, Encartaciones i zona castellanoparlant del País Basc.

per altres zones de Cantàbria se la coneix com ESCAJU o ESCAJO, tendint a usar-se més aquesta paraula pel vessant costanera occidental.

per Sedano i Les Loras la criden ALIAGA, paraula propera a la Argelaga amb la qu i se la coneix a Castella.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *