John Ambrose Fleming (Català)

div id = “332db5bbb04”> Sir John Ambrose Fleming.jpeg

Ocupació

título

John Ambrose Fleming

Información sobre la plantilla
nom John Ambrose Fleming
nacimiento 29 de novembre de 1849
Lancaster, Lancashire, Bandera de Inglaterra Inglaterra
Fallecimiento 18 d’abril de 1945
Sidmouth, Devon, Inglaterra
ingeniero eléctrico
Sir
Padres James Fleming
Premis Medalla Franklin, Medalla de Oro Albert. 1921, Medalla Faraday, 1928, Premi i Medalla d’Honor Ire, 1930.

Sir John Ambrose Fleming. FUE UN INGENIERO ELÉCTRICO INGLÉS. Inventor de la Válvula Electrónica Diodo Rectificadora de Coriente

Síntesi biogràfica

Nació en Lancaster, Lancashire, Inglaterra, El 29 de noviembre de 1849. Su Padre, El Reverendo James Fleming, Hombre de Pocos Recursos Econòmics, Tuvo que Enfrir Muchas Dificultats per a Poder Educar a Su Hijo. John Ambrose Pronto Demostró SER un Joven Brillante, Al Impartir Su Primera Conferencia de Electromagnetismo A Los 13 Años.

Juventud

A Los 16 Años se Matriculó en la Universitat de Londres, Donde Obtuvo en 1870 El Título de Bachiller Enciencias. En 1874, Al Constituirse la Societat de Física de Londres, El Primer escrito que Allí Se Leyó Fue de Fleming Donde Exponía La Teoría de les Còrdes Galvánicas.

Trayectoria laboral

en 1877 va començar un trabajar a la Universitat de Cambridge Bajo Las Órdenes del eminente físico i professional James Clerk Maxwell. En 1879 Recibió El Grado de Doctor i Continuar Treballament a El Laboratori de Cambridge Hasta 1881. Para entonces La iluminación Eléctrica Había Legado a Inglaterra i el Gran Caudal de Conociments Pràctics que Fleming Había adquirido Le Permitier Comenzar A Trabajar Como Ingeniero Consultor en la Companyia de Iluminación Eléctrica Edison de Londres (Edison Light Company de Londres). Ese Cargo Lo Desempeñó por Espacio de 10 anys, simultanondolo, desembre 1885, amb el de Professor d’Enginyeria Eléctrica en la University College, Cátedra que Mantuvo Durante Toda Su Vida Profesional.

Su alto graduat de calificació i su estrecha relació amb la introducció en Inglaterra de la Telegrafia inalámbrica i la il·luminació Eléctrica Le Permitier Convertirs Convertirs También en consejero de Muchas Corporacions Que Le Consultos Los Planes i Problemes relacionats amb la il·luminació Eléctrica . TAMBIÉN Desempeñó El Cargo de Científico Consejero de la Companyia de Telegrafia Inalámbrice Marconi (Marconi Wireless Company Telegraph) Durant Más de 20 Años. En ESA Companyia Tuvo Oportunidad de Participar en El Disseny del Aparato de Ràdio Con El Cual, El 12 de Diciembre de 1901, Guglielmo Marconi realizó La Primera Transmisión de Telegrafia Inalámbica Enviando La Letra S del Código Morse desde la Localitat de Poldhu, En inglaterra, Hasta Las Costas de Terranova, en América del Nord, Al otro Lado del Océano Atlántico.

en 1883 El inventor Estadounidense Thomas Alva Edison Había Observat Que Cuando La Corrent Eléctrica Atravesaba El Filamento de la Bombilla Incandescent Que Había Desarrollado, Éste SE Iba Volatizando Hasta Foundirse. Observo, Además, que conca Horas de Uso Se Producía El Paulatino Ennegrecimiento Interno del Cristal de la Bombilla. Edison Considerar Todo eso una simple curiositat, o un misterio al no Le Encontró Explicación, ni aplicación práctica, pecat Imaginar Siiquiera la importació que tendrà Para El Desenvolupament de la Humanitat. FUE precisament Fleming Quien Descubriría, Pocos Años Después, La Explicació Científica i la Aplicació Pràctica A lo que hoy Conocemos Como Efecto Edison.

Consejero en Aquel entonces de la Companyia d’Iluminación Eléctrica Edison, de Londres, Fleming Se Había Relacionado Muy de recerca conca realitzada realitzada per Edison del Fenómeno termoeléctrico que ocurría en les làmeres incandescentes.A partir d’aquest moment va començar a estudiar-lo des del punt de vista físic amb tots els mitjans científics al seu abast en aquella època.

Mort

Sir John Ambrose Fleming es va mantenir actiu fins a la seva mort, esdevinguda el 18 d’abril de 1945, a Sidmouth, Devon, Anglaterra, als 95 anys d’edat.

Aportacions

Corria l’any 1904 i com a resultat d’aquestes investigaciónes va descobrir que col·locant dins de la bombeta incandescent altre elèctrode independent i una mica allunyat de l’filament, s’establia una circulació de corrent elèctric des del filament (Càtode) cap al nou elèctrode (Ànode), a través d’un circuit extern. D’aquesta manera Fleming va inventar la vàlvula electrònica díode, que va obrir el camí als posteriors avanços de l’electrònica moderna.

Vàlvula electrònica díode de Fleming

Vàlvula de Fleming. jpg

Estadístiques (a) Filament del llum incandescent en funció de càtode.

(B) Nou elèctrode en funció d’ànode.

(1) Bateria per l’encesa i escalfament de l’filament.

(2) Bateria d’alimentació de circuit extern de la vàlvula díode.

(3) Corrent electrònica que s’estableix des del filament (càtode) cap a l’ànode.

(4) Galvanòmetre que detecta el pas d’un corrent elèctric a través del circuit extern de la vàlvula.

Premis

La vàlvula díode, juntament amb la Vàlvula tríodo inventada dos anys després pel nord-americà Lee de Forest, van fer possible el desenvolupament de la ràdio, la televisió, altres transmissions sense fil i de radiocontrol, les primeres computadores i la resta dels equips electrònics que van emprar vàlvules termoiòniques de buit.

Per l’invent de la vàlvula termoiònica díode, la Reial Societat de les Arts de Londres li va atorgar a Fleming, el 1921, la seva més alta distinció, la Medalla d’Or Albert. El 1928 va rebre també la medalla Faraday atorgada per la Institució Britànica d’Enginyers Elèctrics.

Als Estats Units d’Amèrica del Nord Fleming va rebre la medalla Franklin, que li va imposar l’Institut Franklin, de Filadèlfia i en la seva Anglaterra natal, al març de 1929, va rebre el títol de cavaller pel valuós servei prestat a la ciència ia la indústria. El 1930 el van elegir president de la Societat de Televisió de Londres i va rebre també el premi i medalla d’honor IRE pel rellevant paper exercit en la introducció dels principis de l’enginyeria i la física en el desenvolupament de la ràdio.

Durant la seva llarga vida professional Fleming va realitzar diverses investigaciónes en el camp de la Fotometria i moltes altres pel que fa al Corrent altern. Va ser pioner a Anglaterra a aplicar l’electricitat a la il·luminació ia la producció de calor a gran escala, així com en el desenvolupament de la telegrafia i la telefonia sense fils. Va realitzar també els primers dissenys d’enllumenat per a embarcacions. La seva obra inclou, igualment, centenars d’escrits científics i llibres.

La vàlvula díode va ser el primer detector i rectificador electrònic d’ones de ràdio d’alta freqüència que va existir. El seu inventor la va denominar vàlvula termoiònica, perquè a l’escalfar-se permet circular el corrent elèctric únicament en una sola direcció. Aquestes vàlvules reben també el nom de tub electrònic.

Tot i que a partir dels anys 60 la irrupció de l’Transistor i els Circuits integrats en el mercat dels equips electrònics en general s’ha desplaçat gairebé per complet l’ús de les vàlvules electròniques, encara no han pogut ser substituïdes com vàlvules de sortida dels corrents d’alta freqüència que parteixen de les antenes transmissores d’ones de ràdio, televisió, dades i control de tot tipus. Aquestes vàlvules són les més idònies per suportar altes freqüències de treball per sobre dels 50 MHz i per a sortides de senyals de gran potència superiors a 10 kW.

Només per a equips que treballen amb corrents de freqüències més baixes dels transistors són més eficients i més barats que les vàlvules. Hi últimament la tendència en els estudis professionals de so, utilitzar equips d’àudio proveïts amb les ja pràcticament desaparegudes vàlvules electròniques causa de la seva millor resposta de freqüència i neteja de el so en les gravacions.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *