Jaciment de la Tène

Com s’ha assenyalat, es tracta d’un jaciment bastant particular a el donar-li nom a una cultura i periodizarla. En 1885 Tischler divideix el període de Hallstatt en 2 i La Téne en 3 sobre la base de l’evolució d’espases, punyals i fíbules. En 1902 Reinecke duu a terme una periodització, avui considerada clàssica: situa als grups transicionals (grups humans que introdueixen la cremació) en l’Edat de l’Bronze, establint 4 períodes de l’Hallstatt (A, B, C, D). Els dos primers corresponen a l’Bronze Final i la resta a la I Edat del Ferro. S’aprecia aquesta continuïtat en el desenvolupament d’Hallstatt en aquesta nova preiodización.

El següent pas seria la Tène amb Hildebrand com a protagonista, dividint la Tène en 3 períodes, avui dia són 4. La utilització de l’jaciment epònim per extrapolar-lo a tota una cultura ocasiona dificultats. Aquestes 4 fases, a La Téne, al jaciment epònim no existeix la fase A, sinó en d’altres. Finalment ens trobem amb Wells que divideix la Tène en 4 períodes que van:

  • La Tène A: 475-400 a. C.
  • La Tène B: 400-275 a. C.
  • La Tène C: 275-130 a. C.
  • La Tène D: 130-18 a. C.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *