Gentianales (Català)


Gentianales

Información sobre La Plantilla
centaurium quadrifolium2.jpg / td>
Nombre científic: Gentianales
Reino: plantae
divisió: Magnoliophyta
Clase : Magnoliopsida
Orden: Gentianales

Gentianales. Es ONDEN Con Más de 13.000 Especies repartides en 5 Families Dos de Elles Pequeñas, de Distribució Mundial Pero Abundo Considerablement en Zonas Tropicales. Posee Gran Cantidad de Especies Herbáceas, Arbustivas y Arbóreas, pasando por trepadores i algunes epifitas.

Descripció

en Sus Especies Hay presencia de iridoides; Presencia de Punteadures; Haces del Pecíolo Arqueados; Hojas opuestas Unidas por una línea a Través del Tallo, presenta estípulas (un veces reducidas a una línea estipular); Coláteres (Pelos gruesos y glandulares) presenta a la Superfície Adaxial de les estípulas o en la base del pecíolo; Muchos Óvulos por carpelo, endosperma nuclear.

hábitat

Muchas Especies de la Familia ApocynaCeae Viven en lugares tropicales secs, por lo que tienden a adoptar formes con troncos gruesos i pocas hojas e incluso Formas muy semblants un cactus.

USO

POQUEE POCAS ESPECIS D’INTERÉS HUMANO, SALVO numeroses Especies Usades en Jardinería i la Planta del Café, una de les plantes no alimentas más consumides en el Mundo.

Familias

  • apocynaceae (apocino)
  • Gelsemiaceae
  • Gentianaceae
  • loganiaceae (Logania) )
  • Rubiaceae (cafeteria)

Especies

Araujia sericifera

  • Araujia sericifera: es una planta trepadora de sudamérica que fuera de su hábada se Comporta Como Planta invasora, cubrendo las Copas de Árboles Pequeños y Siendo Además Venenosa, Mostrando Gran Cantidad de Látex SI SE LE SE LE HACE UNA HERIDA. Son Característicos Sus Grandes Frutos Llenos de Semillas Con Pelos Para disferse por el viento.

Asperula cynanchica

  • asperula cynanchica: estable planta cece en matorrales calcáreos mediterráneos, encontrandose en españa solo en la costa mediterrània
  • UL>

    centaurium quadrifolium

    • Periquillo (Centaurium quadrifolium): Es una planta herbácea, glabra o algo papilosa, d’entre 5-40 cm, amb Tallo erecto simple o Algo Ramoso. Hojas Basales en Roseta, Las Caulinares Más Pequeñas, lineares y ininvindas. Flores con corto pedicelo, rosadas, agrupats en inflorescències corimbiformes laxas. Cáliz Estrecho y Alargado. Corola de color Rosa-Purpurescente, amb tubo muy Largo y lóbulos terminals oblongo-elípticos. ES Nativa del Mediterráneo Occidental, Donde Crece en Matorrales Despejados.
    • Ceropegia dicotoma: Ésta es una de les ceropegia de Tallos Fuertemente Suculentos i erectes, Nativals de les Illes Canàries. Este Grupo de Especies Canàries Son Las Únicas Ceropegia sense trepadoras o colgantes. LA CEROPEGIA DICHOTOMA ES UNA MATA RAMIFICADA DE ASPECTIO Desordenada, De Alrededor de l’ONU Metro de Altura, Con Ramas Cilíndricas de color Grisáceo. En Invierno Aparecen Las Hojas, Lanceoladas i opuestas, y Las Flores Amarillas.

    Crece en Riscos i Laderas Pedregosas, un Pleno Sol, Donde Sobrevive con muy Poca Agua. Es Endémica de la Isla de Tenerife, Donde se Localiza Sólo en Unas Pocas Zonas.

    • Coffea Arabica L. (Café): El cafeto Arábigo Es un Arbust de la Família de les Rubiáceas Nativo de Etiopía ; Es la Principal Especie Cultivada para La Producció de Café, Obtenida a Partir de les Semillas Tostadas, y la de alcalde Antigüedad en agricultura, Datándose Su Uso A Finales del i Milenio en la Península Arábiga.

    Alcanza Los 12 Metros de Altura en Estat Silvestre, Con Hojas opuestas, Ovalles U Oblongas de color Verd Oscuro. Las inflorescències Son Axilares. Produeixen una drupa de color rojo brillantor, que contén dos semillas.

    • coprosma repenses A.Rich: Un arbust natiu de Nova Zelanda de mida molt variable segons el substrat sobre el qual creixi, variant des d ‘uns pocs centímetres d’altura a més de 8 metres. Creix en moltes ocasions en penya-segats costaners sent molt resistent

    a l’aire marí, comportant-se com planta invasora a les costes a Austràlia.

    • Crucianella marítima L: Aquesta és una planta que es distribueix per la regió mediterrània occidental. Viu a les dunes costaneres de les platges, sempre sobre sorra. Posseeix unes fulles disposades densament i solapades unes amb les altres donant-li un toc característic.
    • apegalosa L: És nativa d’Europa i Amèrica de Nord. Creix de forma silvestre a pastures, terrenys llaurats, marges de camins i jardins, és una de les males herbes més freqüents que afecten el cereal, per la similitud de les seves llavors amb les d ‘

    aquests. És una planta anual que posseeix fruits recoberts per uns fins ganxos que s’adhereixen a el pèl dels mamífers per dispersar-se. La superfície de la planta posseeix nombroses espinetes diminutes que l’ajuden a agafar-se a les plantes o roques sobre les que es posa.

    • Galium verrucosum Hudson: Una petita planta anual ratrera o feblement enfiladissa gràcies als minúsculs ganxos que recobreixen tota la seva epidermis. Els seus fruits estan coberts per unes berrugues (d’ahi el seu nom verrucosum) que permeten als insectes

    agafar-los afavorint així el transport. És una planta de distribució mediterrània que floreix a l’hivern i primavera.

    • quallallet L: Un Galium bastant comú i nadiu d’Euràsia, que presenta unes denses inflorescències molt vistoses amb flors grogues.
    • Gomphocarpus physocarpus E. Mey: Aquesta espècie nativa d’el sud-est d’Àfrica és un subarbusto perene però amb una vida de pocs anys. Floreix en els mesos càlids originant unes flors amb una forma especial en què les potes de les vespes queden atrapades de manera que a l’fer força per alliberar-se porten amb si el pol·len. Després de la polinicación forma uns grans fruits totalment buits que a l’madurar s’assequen i s’obren alliberant llavors equipades d’una fina pelussa perquè les transport vent.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *