Fisioteràpia (Català)

Publicat per Juan Antonio González García el 10 desembre 2013

Des de fa poc més d’un any venim utilitzant el diari reflexiu com a instrument d’aprenentatge en el context de l’pràcticum de Fisioteràpia. Ho fem en col·laboració de la professora Gema Gallardo Sánchez, amb qui compartim tasca docent a l’Hospital Universitari de Fuenlabrada. Després d’aquest temps ens veiem en disposició de parlar una mica sobre la nostra experiència.

El diari reflexiu és en essència un diari amb una finalitat d’aprenentatge i avaluativa. Com una altra mena de diari podem dir que és un relat encadenat, ordenat cronològicament, de successos, fets, pensaments, reflexions, opinions, suggeriments, explicacions o sentiments experimentats, presenciats o viscuts pel seu autor. El que li aporta el seu valor, més enllà d’un ús personal, és el caràcter de reflexió sobre aquesta porció de la formació de l’professional que és el pràcticum, pràctiques o educació clínica. Es pretén que l’esforç cognitiu per recordar, processar, analitzar i exposar de forma escrita sigui una manera d’aprendre. Així s’arriba a un coneixement basat en la reflexió sobre la reflexió en l’acció, segons el model proposat per Donald Schön (1). Des d’un punt de vista de procés mental es tracta de la metacognició, “el coneixement que es posseeix sobre el propi coneixement, el qual, al seu torn, es considera producte de la capacitat de la ment, de tornar-se sobre si mateixa i analitzar-ne les propis processos de pensament i de coneixement “(2).

A més d’aprenentatge, com vam dir més amunt, el diari és un element de l’avaluació. Avaluar per tal de conèixer el resultat d’aquest aprenentatge, no com a conjunt de coneixements adquirits sinó més de el procés i progrés de l’aprenentatge. tot això prenent com a centre a l’alumne, autor i protagonista del diari. Altres col·legues ja han parlat de tot això en anterioritat (3 , 4). Per això no volem entrar en més disquisicions conceptuals. Només comentarem la nostra experiència com a lector dels diaris dels alumnes i com a autor circumstancial d’un diari com a professor.

El més rellevant per a nosaltres és destacar l’excepcional eina que suposa el diari. Amb ell tenim informació directa de l’estudiant sobre totes aquestes qüestions apuntades: opinions, inquietuds, desitjos, descobriments, sentiments, aprenentatges, decepcions, sorpreses, ambicions, …, expectatives. El format és intencionadament lliure, donant únicament unes pinzellades inicials del que es pretén, el que permet donar cabuda a tot això. La relació establerta en el pràcticum entre professor / tutor i alumne possibilita la retroinformació, la correcció i l’orientació sobre el contingut del diari. L’alumne expressa per escrit tot el que la seva reflexió li suscita, el professor / tutor reflexiona sobre el que llegeix i ho comenta amb l’estudiant per a refermar, destacar, corregir, felicitar, reorientar, comentar, en un exercici de reflexió compartida. És un joc en el qual hi ha un aprenentatge bidireccional. Aquest és per a nosaltres el principal valor. Però a més, tot i que no constitueix una obligació, ens mostra les actituds de l’alumne, element clau de l’avaluació de la mateixa. I l’obliga a exercitar competències transversals com el desenvolupament d’un tarannà crític, el raonament o la capacitat de comunicació verbal i escrita. Cal dir que, com se suposarà, el resultat de l’avaluació de l’alumne, la seva nota de pràcticum, està determinada per altres diversos conceptes.

El model de diari reflexiu també és premeditadament, per a nosaltres, versàtil. Pot contenir qualsevol element que constati el quefer de l’estudiant (imatges, escales d’avaluació, valoracions sobre pacients, rutes de recerques en bases de dades, enllaços a llocs d’internet, enllaços a vídeos, annexos amb aquests i altres continguts, …). No obstant això, sempre conté la reflexió de l’estudiant més enllà d’una mera descripció de fets. Si no és així s’indica que el diari exigeix un esforç cognitiu més ric i complex que el simple relat. Es fa notar que hi ha un valor afegit en aquesta reflexió que la fa necessària i, sobretot, útil en el seu aprenentatge present i futur.

Es pot deduir que aquesta tasca origina una demanda de treball addicional a l’alumne. Així és, i així ho expressen en les converses que tenim amb ells. És llavors quan els recordem la finalitat, el potencial d’aprenentatge que ens ofereix i que en el pràcticum la càrrega de crèdits dóna suport i convida a aquest treball fora de l’entorn clínic, però referit a aquest. De la mateixa manera suposa una tasca per al professor / tutor.En el nostre cas vam rebre els diaris a la fi de cadascuna de les sis setmanes de pràcticum. Solen contenir de 6 a 12 pàgines i, un cop llegits, es comparteixen les reflexions rellevants amb l’estudiant, de forma oral i / o escrita. Creiem que aquest treball val la pena, donades les metes que s’aconsegueixen (5).

Com hem dit més amunt, nosaltres també hem elaborat un diari reflexiu fruit de la petició d’una col·lega, però en aquest cas sobre la nostra tasca docent en el pràcticum. Ens ha servit per constatar que la reflexió serveix per al que venim argumentant en aquestes línies. Incita a plantejar alternatives, replantejar-ho fet, dit o pensat, qüestionar processos, justificar-se, impulsar canvis, modificar actituds. Així mateix, ens hem adonat el treball i el temps que suposa, de la motivació necessària per a la seva factura.

En definitiva, pel que s’ha dit fins aquí, creiem en el diari reflexiu com un element de gran valor en la formació dels fisioterapeutes en el context de l’pràcticum. Animem a seu ús en els entorns clínics on es formi en Fisioteràpia, conscients de l’esforç que suposa però també de la seva contribució a una experiència d’aprenentatge més sòlida, més abraçadora, més global i més enriquidora.

LLEGIR MÉS FISIOTERÀPIA.

Referències

1. Medina Moya, JL. Pràctica educativa i pràctica de cures infermeres des d’una perspectiva reflexiva. En Revista d’Infermeria. Nombre 15, abril 2002. En http://www.uclm.es/ab/enfermeria/revista/numero%2015/numero15/pr%E1ctica_educativa_y_pr%E1ctica_de.htm. Accés 9 de desembre de 2013.

2. Delval, J. El significat de el desenvolupament en els éssers humans. En Psicologia de el desenvolupament I, pag. 28. Ed. UNED, Madrid 2010.

3. Gallardo Sánchez, G. Fi de curs. En Fisioeducacion, 18 de setembre de 2019. Original de la mateixa autora en Una fisioterapeuta ingènua, 13 de juny de 2013. En https://fisioeducacion.es/fisios/docencia/451-fin-de-curso. Accés 13 febrer 2021.

4. Lorza Blasco, G. L’e-portfolio com a instrument d’aprenentatge reflexiu. A El bloc de Fisioteràpia de la FUB. http://blocs.fub.edu/fisioterapiafub/2013/09/04/el-e-portfolio-como-instrumento-de-aprendizaje-reflexivo/. Accés 10 de desembre de 2013.

5. Moreno Preciado, M; Ruiz López, M. El diari reflexiu: eina pedagògica innovadora en les pràctiques d’infermeria. http://madrid.universidadeuropea.es/myfiles/pageposts/Memoria_1_premio.pdf. Accés el 10 de desembre de 2013.

No related posts.

Etiquetes: Diari Reflexiu, Pràcticum a

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *