Escriure de peu


Les manies a l’acte creatiu de la escriptura

0hd
0hd

Follow

Aug 9, 2016 · 4 min read

És llegenda que Hemingway va escriure dempeus, tal com Proust ho va fer al llit. Entre tots dos, un abisme en la forma de concebre la literatura. També, de produir textos. El que apareix com una mania, ha acabat com una recomanació necessària per mantenir un estil de vida saludable: escriure de peu és beneficiós per a la salut.

A mesura que va redactar, vénen a la memòria els tan socorreguts versos de Sylvia Plath:

Sóc vertical.
Però preferiria ser horitzontal.

Sóc horitzontal. Però escric vertical.

Al principi vaig considerar un enfocament masculí, subjugat per la virilitat de Hemingway. El fetitxe dels mocassins sense lustrar, la màquina encastada a la paret, a la banda de la finestra llibres i més llibres. La seva imatge, d’esquena a la càmera. Però, després d’un breu repàs, no només Plath va fer que canviés la perspectiva sinó també Virginia Woolf de peu davant del seu pupitre alt, en actitud plàstica davant el text com si d’un llenç es tractés.

Última carta de Virginia Woolf, dirigida al seu marit, Leonard. Font.

Quan passa l’escriptura, qui escriu tria una postura no només pel que fa a posicionar una visió de món mitjançant paraules, sinó també en la forma física en què realitza aquesta tasca solitària. El tractament de el text està situat, per metaforitzar, entre el caràcter de qui escriu i la seva particular forma d’expressió, sigui de peu, assegut, o estesa.

Així escric, de peu, davant d’una finestra a la heretat de el Príncep, de vegades en dansa, de vegades en salt.

Connectar amb l’escriptura implica envoltar a el procés d’elements que, vistos des d’una òptica d’anàlisi vulgar, són els fetitxes de l’escriptor. Retorn a Proust, a Hemingway. Cada un en les antípodes de l’altre, van produir obres llegides avui en clau d’estil i de discurs. Mas no pot escapar certa consideració pel que fa a les formes. És temptador considerar que la prosa de Proust (certa onomatopeia lasciva esdevé en la frase que acabes de llegir) només va poder sorgir d’aquest compassament que passa quan et mous d’un costat a un altre en les coixins tous de ploma en què va esgotar el seu marasme.

Última pàgina manuscrita de ‘A la recerca’. Domini Públic. Font.

Amb Hemingway, l’associació és de potència. Escoltes el copejament de la Smith Corona amb aquesta manasses, les mateixes que van abraçar a Fidel i van empunyar algun rifle a la Guerra Civil. No dóna peu per a la llanguiment, tal qual la seva prosa. Poiesis més que poesia. El que evoca, sense conèixer de quina manera escriu, a aquest altre escriptor de potència que és Chuck Palahniuk.

Mecanografia i manuscrit de Hemingway. Font.

En aquesta altura de el text, l’escriptura és corpòria. Deixa de ser aquest lloc comú que, per passiva, tendeix a ser mal interpretada com a cert acomodament de paraules en l’espai en blanc.

Si d’alguna cosa no manca l’acte d’escriure és d’un sòlid cos teòric que emmarca aquestes dues posicions esbossades fins aquí: tant la dels que escriuen de peu com la d’aquells esteses o asseguts. Però deslindamos un potencial malentès amb la següent afirmació. No tracta aquesta indagació sobre passius o actius, a l’considerar que el primer, si tal denominació existeix en literatura, està més proper a la manca de sentit i significat que a una connotació quant a forma i estil.

Patrons d’escriptura. Domini públic. Font.

A la memòria arriben L’escàndol de el cos parlant (Felman), Fragments d’un discurs amorós (Barthes), El dir i el que s’ha dit (Ducrot ) i el Tractatus (Wittgenstein), cadascun d’ells aborda l’escriptura com a expressió, puntuada entre el silenci i el desmai de el cos.Llavors , l’associació de el cos com a mèdium porta la ressonància de l’acte físic com un relat més a l’interior de la producció textual.

Wittgenstein a ‘ glitch ‘ . 0hd .

El somni perenne seria el revers , ara sí , de la passivitat intel·lectual amb què es taquen les pàgines o la plantilla. Trobar els escriptors que et influencien no només està enllaçat amb temàtiques o estils, també té relació amb el rang bàsic de l’escriptura corporal.

A manera de confessió : escriptors ( escriptures ) per fer l’amor.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *