Els supervivents: Jerry Lee Lewis, Carl Perkins i Johnny Cash

Els supervivents: Jerry Lee Lewis, Carl Perkins i Johnny Cash

Àlex Gonzálezel 25 abr, 2020

Alguns potser recordin aquelles gravacions que es van fer en l’estudi “Sun Records” de Memphis (Tennessee) on es van donar cita quatre grans cantants americans denominats com “el quartet de l’milió de dòlars”. Parlem d’Elvis Presley, Johnny Cash, Jerry Lee Lewis i Carl Perkins. Amb aquestes quatre cartes es disposava a menjar-se el món, i omplir el seu compte corrent, el productor musical Sam Phillips. Un pioner dins de la música, i un caçatalents. Els seus peons van arribar a compartir gires musicals i escenaris durant la dècada dels 50, però per poc temps, ja que Elvis va ser el primer que va emigrar a un altre segell musical amb més poder econòmic i es va endinsar en el món de cinema. El 4 de desembre de 1956, fruit de la casualitat, es va donar una trobada que està gravat i a què poden accedir vostès si indaguen per la web, on es van donar cita en una sessió d’enregistrament aquestes figures de el rock, el country i el rockabilly . Tota una sessió per a la història.

Avui ens volem remuntar a l’any 1981, en concret a l’23 d’abril. Aquesta setmana s’han complert 39 anys d’aquesta gravació i no hi ha res millor que rememorar alguns d’aquests temes que van tocar i van quedar gravats. Ens hem de marxar fins a la ciutat alemanya de Stuttgart. Allà, de la mà de l’segell musical “Columbia Records”, tres de les quatre figures que gravaven en l’estudi de “Sun Records” es van ajuntar per gravar un disc en directe. El resultat és com menys diferent. Cançons mítiques de cadascú o de la història de la música popular americana interpretades per aquestes figures que algun dia van compartir gires i escenaris. Si en el seu dia, la gran figura era Elvis Presley, en aquell moment no hi havia dubtes que el gran baluard de el grup era Johnny Cash. El seu treball li havia costat guanyar-se aquest reconeixement per sobre de dos grans músics com Carl Perkins i Jerry Lee Lewis, encara que és cert que cap d’ells es trobava en el millor moment de les seves carreres. Anem a començar escoltant un dels temes que es van gravar aquell dia. Es tracta d’un himne eclesiàstic anomenat “I’ll Fly Away”, el qual és habitual escoltar-lo en els funerals. Ho han cantat els millors artistes de tots els temps, sobretot dins el món de l’gospel. A més per Cash era una de les seves cançons favorites atès que és la que va cantar en el funeral del seu germà gran i referent, Jack Cash, i que va morir a l’edat de 14 anys.

l’àlbum “The Survivors” es va gravar en 1981, però es va publicar a l’any següent. La idea de produir va ser de Carl Perkins, el veritable pare per a molts el rockabilly. Aquest va ser un estil musical que va néixer a mitjans dels anys 50, i que barrejava diferents estils musicals com el country i el rock. Tot això amb els ritmes “Bop” que marcaven el moment. Realment el seu nom prové de la barreja de el rock and roll i la música hillbilly que provenia de les zones més rurals de les muntanyes Apalatxes. Un subgènere de l’country. Carl Perkins va ser el creador de grans temes com “Blue Suede Shoes”, encara que ho hàgim escoltat més en veu d’Elvis Presley. Realment la idea de compondre aquesta cançó la hi va donar Cash en una gira musical basant-se en la història d’un sergent de quan el “Rei de l’country” estava a Alemanya formant part de les Forces Aèries. Perkins la va compondre, i quan estava començant a donar-li sortida va patir un accident que el va deixar molt temps fora dels escenaris. aquí va ser quan Elvis va començar a interpretar el tema i es va quedar com un dels seus grans aportacions a la música. Doncs bé, aquí hi ha la versió de Perkins dels anys 80.

En aquest disc d’una mica més de 42 minuts de durada es poden escoltar 12 temes. el primer de tots és el famós “Get Rhythm” de Johnny Cash. Una de les seves primeres gravacions que començava a posicionar-se com un artista diferent. Va ser publicada en dues ocasions, la primera dins del seu gran àlbum “I Walk The Line” l’any 1956, i la segona en l’any 1969 en el volum “Hey Porter” amb una sèrie d’efecte gravats en directe per sobre de la gravació original. Aquest era un dels seus principals temes dels concerts des que comencés a cantar. S’hi pot apreciar divinament el característic ritme “Boom-chicka-boom” que va crear el cantant de la Colònia de Dyess. Johnny Cash porta la batuta en aquesta ocasió.

Una altra de les grans publicacions d’aquest àlbum “The Survivors” és la de la clàssica cançó dels anys 30 que el grup precursor de l’country conegut com “The Carter Family” va fer famosa.Es diu “Will The Circle Be Unbroken” i porta sonant per les emissores locals de ràdio des de fa 90 anys. No hi ha generació a la amèrica profunda, i no tan profunda que no conegui aquest tema. Un grup el de la família Carter, que juntament amb Jimmie Rodgers va ser la base del que es va conrear a posteriori dins d’aquest gènere de la música popular.

Per acabar aquest repàs pel disc en directe que aquests tres supervivents del “quartet de el milió de dòlars” van gravar caldria quedar-se amb una de les grans composicions de Hank Williams com va ser “I Saw The Light”. Cançó que per cert, dóna nom a la seva pel·lícula autobiogràfica. Si Jerry Lee Lewis ha estat sempre una persona amb fervent caràcter, que fins i tot en ocasions li ha jugat males passades. la seva comparació amb Elvis per intentar erigir-se com el gran rocker americà no li va sortir com devia, tot i que és cert que a la seva terra natal de Louisiana ha estat molt estimat. El caràcter de Hank Williams també va acabar amb ell, però aquest cop de debò. Per parlar de Williams cal posar-se dret, ja que és potser la primera gran figura de l’country més fora de la llei. Hank tenia un talent descomunal, i va aconseguir guanyar-se la gent per cantar el que el públic demanava. Sabia posar veu als seus problemes, omplia els salons i era una figura molt aclamada, però també tenia els seus propis problemes. La beguda, la qual va acabar amb ell. Algun dia els prometo fer un especial sobre la figura de Hank Williams, però avui de moment anem a escoltar un dels seus grans temes en veu d’aquestes tres grans figures.

Ajuntar a Jerry Lee Lewis i el seu piano, Johnny Cash i la seva veu divina, ja Carl Perkins donant ritme amb la seva guitarra va ser una cosa màgica que va permetre “Columbia Records”. Avui dia és un d’aquests discos que cal tenir guardats com un tresor, no tant per la seva qualitat, potser massa diferent a les interpretacions de cadascú en solitari en els seus millors temps, si no per la seva mítica intervenció. Faltava Elvis sí, qui ja havia mort 5 anys enrere, però amb aquests tres també hi havia corda per estona.

per acabar, simplement recordar-los que ja estan disponibles els temes que han sortit en aquest post de l’bloc a la llista de Spotify “Tocs Meridionals-American Music “i que poden seguir el compte de Twitter de l’espai anomenada @blogsurenos. Gaudeixin dels supervivents d’aquell màgic quartet musical americà dels anys 50.

Especials musicals

Tags

  • Carls perkins
  • country
  • jerry llegeix lewis
  • johnny cash
  • rock and roll
  • rockabilly
  • stuttgart
  • the Survivors

Àlex Gonzálezel 25 abr, 2020

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *