Comentari de el Sant Joan 8: 31-36

La lectura d’l’evangeli per a aquest diumenge és pròpia de Joan.

Està situada en el context de diverses escenes on Jesús està parlant i ensenyant a grups diversos de jueus entre els quals hi ha mestres de la llei i fariseus (docents legalistes de la llei hebrea que emfatitzaven la fidelitat a la Torà, incloent l’estudi de l’escriptura i l’obediència a la llei; intentaven complir les lleis de Déu de manera completa i acurada). Es pot suposar que els dotze elegits també són presents escoltant Jesús. Mentre que Jesús els parla de la importància de no jutjar a les i els altres (Jn 7: 35-8: 11) i es defineix com la llum de l’món que el Pare va enviar (Jn 8: 12-20), molts dels presents comencen a creure en el que està dient ia creure en ell (Jn 8:30).

Llavors, l’evangeli d’avui està dirigit als líders religiosos jueus ia tots els altres que s’han reunit per escoltar Jesús. Explica les marques d’un discipulat veritable o el que demana ser un veritable deixeble o una veritable deixeble de Jesús.

v. 31B: Si vosaltres esteu en la meva paraula, realment sereu deixebles meus.

Una deixebla o un deixeble és més que una simple estudiant d’una docent o que un aprenent d’un mestre. Ella o ell és un seguidor o una seguidora de l’mestre i dels seus ensenyaments. Segons els evangelis, els deixebles originals de Jesús eren jueus que l’afavorien, que donaven suport el seu partit i que van arribar a ser els seus defensors o partidaris.

Però, què significa ser deixeble o deixeble? Jesús diu que significa romandre en la seva paraula, seguir el camí que ell ha mostrat i ser de la mateixa ment, actitud, esperit.

Romandre en la seva paraula va més enllà del “fes el que dic” perquè es refereix a un estil de vida que Jesús mateix ha demostrat i ensenyat -una comunitat plena de gràcia. Només així es pot ser un veritable deixeble o una veritable deixeble de Jesús. Essencialment, el que Jesús està dient és: “vostès han après de mi com ser, actuar i relacionar-se. Si volen ser els meus deixebles o deixebles, facin el que jo faig i siguin com jo. “

v. 32a: Coneixereu la veritat.

A l’ésser deixebles i deixebles de Jesús, coneixeran (gnosi) la veritat, la qual els canviarà la vida. La veritat a la qual es refereix Jesús pot ser interpretada de dues maneres diferents:

1) La veritat com l’oposat a la mentida oa el mite de l’imperialisme i de l’individualisme:

a ) l’imperialisme militar de Roma, que ocupava Palestina durant l’època de Jesús i de l’església primitiva, i que constantment mostrava amb força que era el poder veritable;

b) l’individualisme, o sigui el anti comunitarianismo, que era la conseqüència de l’opressió i el colonialisme promulgats pel sistema imperial romà; o

2) La veritat com a metàfora per a Jesús. Segons Jn 14: 6, Jesús diu que ell és “el camí, la VERITAT i la vida.” Pot ser llavors que en el nostre text Jesús estigui avançant la presentació de si mateix com la veritat de Déu i que ens vulgui dir que a l’conèixer-lo a ell estarem coneixent la veritat. Si la llibertat s’aconsegueix per mitjà de la veritat, i si “el fill us lliberta, “com diu Jesús segons Jn 08:36, llavors el fill (Jesús) efectivament és la veritat.

v. 32b: La veritat us farà lliures.

En aquesta definició en tres parts d’un veritable deixeble o una veritable deixebla de Jesús, vam arribar a el tercer nivell: a el de la llibertat o alliberament. Però la pregunta és: ¿la veritat els farà lliures de què?

“Lliure” en aquesta perícopa s’usa en l’original grec com l’adjectiu eleutheros (vv. 33.36) i com el verb “ser alliberat” eleutheroo (vv. 32.36). Aquesta llibertat es refereix, doncs, a ser redimit, a ser posat a la llibertat, alliberat de l’domini de pecat i la captivitat / esclavitud de la mort. La persona lliure pot anar arreu on. Per tant, un deixeble veritable o un deixeble veritable és una persona lliure, alliberada per viure una vida d’amor cap a fora, cap a les altres persones que estan al seu voltant, servint Déu i lluitant per la justícia de totes i tots.

vv. 33-34: Li van respondre: “Descendents d’Abraham som i mai hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir:’Seréis libres’?” Jesús els va respondre: “De cert, de cert us dic que tot aquell que practica el pecat, esclau és de pecat.”

Encara que els que componen l’audiència jueva de Jesús s’identifiquen com a descendents de les benediccions d’Abraham i no com a esclaus, viuen captius de el sistema que penetra a el món i guia a la mort (Jn 8: 5). Pot ser que a el dir que “tot aquell que practica el pecat, esclau és de pecat,” Jesús s’estigui referint al que va dir abans a 8: 7: “El que de vosaltres que no tingui pecat sigui el primer a llançar la pedra.”Ser esclau o esclava de l’pecat és patir i morir sota la condemnació de l’pecat; és no viure lliure en el perdó i redempció que ofereix Jesús. Cap persona pot entendre la necessitat de ser alliberada mentre no reconegui que està esclavitzada a pecat.

vv.35-36: I l’esclau no queda a la casa per sempre; el fill sí que queda per sempre. Així que, si el Fill us lliberta, sereu lliures.

“Casa” o “família,” com altres versions tradueixen l’original grec oikia, pot ser interpretat amb una varietat d’imatges: Déu, comunitat, la comunitat de creients, la família o el poble de Déu. Els esclaus de l’pecat no pertanyen per sempre a la família, però un fill sí pertany per sempre a la família. L’esclau no és part de la família ni tampoc és hereu de les benediccions dels pares; l’esclau pertany a la perifèria. Si una persona és lliure, ja no és esclava ni li està prohibit ser part permanent de la família. Jesús lleva el que ens separa de la comunitat de Déu; ell trenca el que ens inhibeix de ser part permanent de la família. Com esclaus i esclaves, no tenim el poder d’alliberar-nos perquè la llibertat ve des de fora, és a dir, no ve d’un mateix ni d’una mateixa. Quan l’altre (en aquest cas Jesús) ens allibera, podem viure en llibertat i entrar a la plenitud de la presència de Déu, amb tot l’amor, la gràcia i la vida que provenen de Déu.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *