Articles d’Interès & nbsp & nbsp (Català)

Jonàs 3

3.1, 2 Jonàs havia fugit de Déu, però va rebre una segona oportunitat de participar en l’obra de Déu. Potser senti que no està capacitat per servir Déu a causa d’errors en el passat. Però servir Déu no és un lloc que s’obté per mèrits. Ningú és digne de servir Déu, però tot i així Déu ens demana que fem la seva obra. Potser tinguem una altra oportunitat. 3.1, 2 Jonàs havia de predicar només el que Déu li deia. Era un missatge de condemnació contra una de les ciutats més poderoses de l’món. No era la tasca més agradable, però els que porten la paraula de Déu a altres no han de deixar que les pressions socials ni la por dictin les seves paraules. Són cridats a predicar el missatge i la veritat de Déu, per impopular que sigui. 3.3 El text hebreu no distingeix entre la ciutat mateixa (els murs eren de només tretze quilòmetres de circumferència dins dels quals vivien prop de cent setanta i cinc mil persones) i el districte de Nínive que tenia de cinquanta a cent quilòmetres de diàmetre. Era una ciutat “gran en extrem” a la qual calia dedicar tres dies per recórrer-la. 3.4-9 La paraula de Déu és per a tothom. Malgrat la seva maldat, la gent de Nínive van ser receptius a el missatge i es van penedir immediatament. Si simplement proclamem el que sabem de Déu, potser ens sorprenguem de quants responen. 3.10 El poble pagà de Nínive va creure el missatge de Jonàs i es va penedir. Quina efecte tan meravellós produir la paraula de Déu en aquella gent perversa! Quin contrast amb la tossuderia d’Israel! El poble d’Israel havia escoltat molts missatges dels profetes, i no havien volgut penedir-se. El poble de Nínive només va escoltar un cop el missatge de Déu. Jesús va dir que en el judici, els habitants de Nínive s’aixecaran i condemnaran als israelites per la seva falta de penediment (Mat 12: 39-41). El que agrada a Déu no és que esuchemos la seva paraula, sinó que responguem amb obediència. 3.10 Déu va correspondre amb misericòrdia i cancel·lar el càstig. El Senyor havia dit que qualsevol nació contra la qual hagués dictat càstig escaparia de el mateix si es penedia (Jr 18: 7-8). Déu va perdonar a Nínive, com havia perdonat a Jonàs. Déu castiga per corregir, no per venjar-se. Sempre està disposat a mostrar compassió a qualsevol que li busqui.

a

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *